Llocs d'interès

Museu i Jaciment de l'Esquerda

El Museu Arqueològic de l’Esquerda és un museu de jaciment, us espai destinat a conservar, investigar i difondre el jaciment  ibèric i medieval de l’Esquerda (s. VIII aC- s. XIV dC). La seva creació, l’any 1988, respon a la voluntat de donar a conèixer un dels jaciments catalans més rellevants del país, per la seva extensió (12 Ha), per la seva amplitud cronològica i per la conservació de les construccions que documenten perfectament l’evolució urbanística de les diferents etapes de poblament. El jaciment va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya l’any 2006.

Per a més informació:

Fundació / Casa Miquel Martí i Pol

La Fundació està situada a les cases grogues de La Blava (números 9, 11 i 13) construïdes als anys trenta com a habitatges dels treballadors artesans de la fàbrica (el manyà, el «corronaire», el fuster i l’electricista).

Les tres cases s’han unit de forma interna i formen un sol edifici que compta amb una sala polivalent i d’exposicions, una aula de consulta amb una col·lecció de publicacions especialitzades en l’autor i s’hi conserva el Fons Florenci Crivillé, cedit pel col·leccionista martipolià l’any 2019.

L’exposició permanent de la Fundació dona a conèixer la vida i obra de Miquel Martí i Pol mitjançant documents i objectes originals.

Per a més informació: http://miquelmartiipol.cat/

Parròquia i Pont Vell

Parròquia Sant Pere, C. Pere Almeda, 17.
Capella Verge Sòl del Pont, C. Verge Sòl del Pont, 2.
Contacte: Ramon Bufí T. 938 540 103.

Història de la capella

Inicialment, entre els segles XI i XII, la Capella dedicada a Santa Maria estava situada a la part de dalt del pont sobre el Ter, quan la parroquial de Sant Pere de Roda es trobava situada al nucli antic del poble, a l’actual Esquerda. Amb la destrucció de l’antiga parroquial, la Capella de Santa Maria va assumir funcions de parroquial, però el fet que no es reconstruís l’antiga parròquia a l’Esquerda va fer que es decidís edificar una petita capella dedicada a Santa Maria a la part baixa del pont, cosa que sembla que succeí sobre el 1350. Aquesta petita Capella es mantindria fins arribar a l’inici del segle XVIII, en què el mal estat de conservació de la mateixa va exigir la construcció d’un edifici nou que es correspondria a l’actual.

  • 1708 Es comença a edificar la Capella, amb estructura semblant a l’actual
  • 1719 Es beneeix la Capella actual.
  • 1737 Es beneeix l’altar barroc del qual no en resta res més que la part superior
  • 1754 Es col·loca la primera campana a la Capella.
  • 1814 Restauració de la Capella després que aquesta fos malmesa durant la Guerra del Francès (1808-1814).
  • 1854 Gran epidèmia de còlera amb gran mortaldat a Roda que fa que els rodencs facin la promesa (el vot del poble) de celebrar la Festa Major en honor de la seva patrona si s’aturen els efectes de la pesta.
  • Segona meitat del segle XIX: S’amplia la Capella amb el presbiteri i cambril, però no se’n té concretada la data.
  • 1894 Benedicció de l’altar neoclàssic (que seria destruït durant la Guerra Civil iniciada el 1936).
  • 1936 El febrer s’inaugura la remodelació interior que s’havia fet de la capella fent-la ben semblant a l’actual.
  • El juliol, l’inici de la Guerra Civil provoca destrosses significatives a la Capella i la destrucció parcial de la imatge de la Mare de Déu.
  • 1941 La Capella restaurada després de la Guerra Civil és inaugurada, amb una nova imatge d’alabastre que és l’actual, i que incorpora les peces salvades per feligreses de les destrosses de 1936. Es posa també una campana nova.
  • 1943 Es fa la benedicció de l’altar actual.
  • 1950 Se signa a Roma, per part de Pius XII, el decret pontifici que proclama la Verge del Sòl del Pont com a Patrona de Roda.
  • 1988 Inauguració de l’última remodelació general de la Capella.
  • 1994 Es beneeix la nova campana, i s’inaugura la nova decoració de la Capella, en motiu del 275è aniversari de la primera benedicció de l’església dedicada a la Verge del Sòl del Pont.
     

El Passeig del Ter

Al costat del Pont Nou hi havia diverses fàbriques: can Gabriel de la qual encara en resta la xemeneia i l’antiga fàbrica de Can Portavella, la més gran. De fet, aquestes fàbriques ja hi eren abans que es construís el Pont Nou que fou inaugurat l’any 1931.

Els Portavella eren una família d’industrials vigatans que establiren la seva empresa vora el Ter per tal d’aprofitar l’energia hidràulica. Una fàbrica dels Portavella apareix ja citada a la documentació municipal de Roda de Ter des de l’any 1838. L’any 1849 Joan Portavella és propietari d’una fàbrica cotonera amb quatre cardes i quatre màquines de filar de 150 fils cadascuna, mogut tot per aigua. El 1850 la fàbrica tenia 51 treballadors. Entorn a l’any 1874 s’hi varen fer reformes per tal d’instal·lar-hi una màquina de vapor. A partir dels plànols signats per l’arquitecte Josep Ullà, sabem que el conjunt industrial constava d’un canal d’entrada, la fàbrica, la casa del moliner, una ferreteria, la casa principal, casetes per als obrers i horts. La darrera vegada que s’esmenta la família Portavella com a propietària de la fàbrica és el 1884-1885. Mercè Portavella n’era la propietària, tenia 20 cardes cilíndriques i 3.504 fusos moguts per aigua.

Després, la fàbrica fou llogada per diferents empresaris, com Pau Sala que l’arrendà el 1898, Raimundo Bellido el 1925 o Josep Puigneró el 1969. L’11 de maig de 1970, un incendi va destruir l’edifici. La xemeneia que va restar dempeus, fou enderrocada el 14 de febrer de 1989.

La Blava

La fàbrica de la Blava era propietat de Tecla Sala i Miralpeix i de Joan Riera i Sala. Fou construïda entorn a l’any 1925. Aquesta nova fàbrica sembla que en substitueix una de més petita, coneguda popularment amb el mateix nom, que ja existia l’any 1896, quan fou adquirida per Pau Sala i Feliu Santacreu. Esdevindrà una de les indústries més potents de la zona, sent capdavantera en la fabricació de filats. L’empresa, que amb els anys es coneixerà com a Tecla Sala e Hijos, és absorbida l’any 1981 per Hilaturas Gossypium S.A. La seva activitat industrial acaba definitivament l’any 1999. L’any 2006 l’Ajuntament de Roda de Ter va adquirir la fàbrica a Fogasa.

És un edifici emblemàtic per a Roda de Ter perquè en aquesta fàbrica hi han treballat diverses generacions d’homes i dones del poble i també de la comarca. Però també perquè en aquesta fàbrica hi va treballar el poeta Miquel Martí i Pol com a escrivent, i li va servir d’inspiració per al gran poemari titulat “La Fàbrica” publicat l’any 1959. Amb aquest recull la fàbrica apareix com a subjecte poètic i passa a tenir categoria d’universal amb tot el seu valor simbòlic, a partir de la poesia.

També és un espai que cal remarcar, per la persona que va tirar endavant el projecte industrial: la Sra. Tecla Sala, una de les tres dones contemporànies més importants de Catalunya (segons el Diccionari Biogràfic de Dones).

Rutes pel poble i el seu entorn

El Circuit de Salut i Cultura de Roda de Ter consta de diversos recorreguts que pots adaptar a les teves inquietuds o necessitats.

Tots parteixen d’un recorregut urbà de 6,54 km que travessa el poble passant pels punts més emblemàtics d’aquest. En aquest recorregut és on trobarem els diferents plafons amb els codis QR que podràs escanejar per tal d’accedir als continguts específics de cada indret.

A partir d’aquest podreu confeccionar la vostra ruta personalitzada afegint aquelles “extensions de ruta” que preferiu.

Paisatges escrits

Paisatges Escrits a la Plana de Vic: Verdaguer i Martí i Pol

El projecte Paisatges Escrits a la Plana de Vic: Verdaguer i Martí Pol està impulsat des del Consell Comarcal d’Osona amb la col·laboració directa de la Fundació Jacint Verdaguer, l’Ajuntament de Folgueroles, la Fundació Miquel Martí i Pol i l’Ajuntament de Roda de Ter i l’Ajuntament de Les Masies de Voltregà, que tenen la voluntat de sumar esforços per a la creació d’una ruta literària que uneixi els dos poetes i els tres municipis.

Roda de Ter i Folgueroles sabedors del valor identitari i del poder simbòlic que genera l’obra d’un escriptor en una comunitat, volen sumar esforços per tal de mantenir viva la memòria dels seus poetes i difondre-la amb qualitat. Aquesta iniciativa impulsada pels pobles natals dels dos poetes també té en compte altres punts d’interès de la comarca on aquests escriptors van deixar empremta com seria el cas de Les Masies de Voltregà.

El desenvolupament del turisme literari a Folgueroles, Roda de Ter i Les Masies de Voltregà es presenta en realitats ben diferents: mentre que Roda de Ter i Les Masies de Voltregà es troben en els inicis, Folgueroles té una trajectòria llarga que es consolida a partir de l’any 1992 en què s’edità la primera ruta verdagueriana i tres anys més tard quan es comencen a fer rutes literàries pels llocs verdaguerians del municipi.

Per a més informació: http://www.osonaturisme.cat/paisatges_escrits/

Data i hora de la darrera actualització d'aquest contingut: 17-10-2020 12:43