Menú
Aquest dissabte, 29 d'agost, es tanca la cinquantena campanya d'excavacions arqueològiques al jaciment de l'Esquerda, mig segle després que l'equip dirigit per Imma Ollich iniciés els treballs sistemàtics l'any 1977. Abans d'aquestes excavacions sistemàtiques, entre 1966 i 1976, el Centre Excursionista de Roda ja havia fet una tasca de prospecció i documentació al jaciment, una feina prèvia que va permetre intuir algunes de les fases cronològiques que anys després l'arqueologia ha acabat confirmant.
">
Aquest dissabte, 29 d'agost, es tanca la cinquantena campanya d'excavacions arqueològiques al jaciment de l'Esquerda, mig segle després que l'equip dirigit per Imma Ollich iniciés els treballs sistemàtics l'any 1977. Abans d'aquestes excavacions sistemàtiques, entre 1966 i 1976, el Centre Excursionista de Roda ja havia fet una tasca de prospecció i documentació al jaciment, una feina prèvia que va permetre intuir algunes de les fases cronològiques que anys després l'arqueologia ha acabat confirmant.
«L'any 77 es veia l'església, un tros de l'entorn de la necròpolis, de la plaça i poca cosa més», explicava aquest dijous davant dels treballs d'excavació la directora del Museu Arqueològic de l'Esquerda, Maria Ocaña. Gràcies a aquests treballs sistemàtics iniciats el 1977 el jaciment es coneix com un poble feudal emmurallat i fortificat, amb 150 metres de muralla, i s'hi ha identificat també tot un assentament ibèric anterior de gran importància, amb molta seguretat la capital dels ibers ausetans, Ausa. En total s'ha delimitat un espai arqueològic d'unes 12 hectàrees, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).
La regidora de Cultura, Bet Contreras, destaca que el jaciment i el seu museu «són un tresor per al municipi de Roda: és patrimoni d'interès nacional i, sobretot, d'interès local, perquè a través seu expliquem la història del municipi, de la comarca i del país». Per l'Ajuntament, arribar a la cinquantena campanya és motiu de celebració i també d'agraïment a totes les persones que hi han col·laborat, «estudiants, voluntaris i arqueòlegs que es formen però que contribueixen a desvetllar el que hi ha sota l'Esquerda», apunta Contreras.
Es calcula que més de 500 persones han passat pel jaciment en aquests 50 anys.
Resultats d’aquesta darrera campanya d’excavacions
Pel que fa a la campanya d'enguany, al sector 4 la codirectora del sector ibèric, Anna Morales, explica que s'han «delimitat dues estructures massisses de grans dimensions que es troben a banda i banda d'un carrer», i que ara proven de datar amb més precisió. Al sector nou, més a l'oest, el codirector Jordi M. Gibert detalla que han documentat «un àmbit quadrat que segueix una ordenació urbanística diferent» i que se situa per sota de les estructures ibèriques ja conegudes: «és una fase anterior d'aquest jaciment ibèric», encara pendent de datar, amb la dificultat afegida de diverses sitges medievals trobades a la mateixa zona que van foradar els nivells ibèrics. Montserrat de Rocafiguera afirma que els treballs actuals són d’una gran importància per conèixer l’evolució urbanística de la fortalesa ibèrica.
Per cloure aquesta campanya tan especial, aquest divendres a les 19 h, s'ha organitzat un acte al mateix jaciment, en el qual s'ha convidat totes les persones que han participat en aquests 50 anys d'excavacions: arqueòlegs, estudiants i col·laboradors, on es mostrarà l'evolució dels treballs en aquestes cinc dècades i els resultats dels darrers 12 dies d'excavacions.
Els treballs també es desenvolupen al sector medieval del jaciment, enguany, just a la part sud de l’església, on s’està treballant en una zona de la necròpolis, desconeguda fins ara, sota la direcció d’Esther Travé, Imma Ollich, Albert Pratdesaba i de l’antropòloga Antonia Diaz-Carvajal.
