Menú
El nou element de memòria democràtica, ubicat al Parc del Peix de Foc, ja es pot visitar després de l’acte d’inauguració celebrat dissabte 11 d’abril, en homenatge als treballadors forçats que reconstruïren el pont entre 1939 i 1945.
Ja es pot visitar al Parc del Peix de Foc el tòtem commemoratiu en homenatge als treballadors forçats que van reconstruir el Pont Nou entre els anys 1939 i 1945. La peça forma part de la Xarxa d'Espais de Memòria i es va inaugurar aquest dissabte 11 d’abril, en un acte institucional que va donar el tret de sortida a la programació de l’Abril Cultural de Roda de Ter.
L’acte va tenir lloc a la zona enjardinada al costat del Pont Nou i va comptar amb una àmplia participació institucional, associativa i ciutadana. La regidora de Cultura i Patrimoni, Bet Contreras, va obrir l’acte donant la benvinguda als assistents i destacant el valor de la iniciativa com “un acte de justícia i reparació en el marc de la memòria democràtica”. També va agrair el paper de totes les persones i col·lectius implicats en el projecte, amb una menció especial a la tasca de recerca de l’Arxiu Històric de Roda i Les Masies de Roda en la recuperació d’aquesta memòria.
L’homenatge va combinar intervencions institucionals amb peces musicals interpretades per Caterina Serrallonga, que van aportar un to emotiu a l’acte. En representació del Museu de l’Esquerda, la seva directora, Maria Ocaña, va contextualitzar la importància històrica de la iniciativa, mentre que Jordi Ballús va explicar el procés de recerca que ha permès documentar aquest episodi. La intervenció de Carme García, en nom dels familiars dels treballadors forçats, va posar veu a la memòria personal i col·lectiva d’aquells anys.
També hi va intervenir del director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló, que va posar en valor la incorporació d’aquest espai dins la Xarxa d’Espais de Memòria, reforçant el compromís institucional amb la recuperació i difusió de la memòria democràtica. També es va comptar l'assistència de la directora Territorial del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica a la Catalunya Central, Gemma Cruz i Marimon.
L’alcalde de Roda de Ter, Toni Mas Febrer, va tancar els parlaments destacant que es tracta “d’un acte de memòria dels treballs forçats” i recordant que “qui perd els orígens, perd la identitat”. En aquest sentit, va remarcar la importància de no oblidar el passat per evitar repetir-lo i va subratllar el paper solidari del municipi en aquells anys, quan molts veïns i veïnes van ajudar els treballadors que patien gana. “Roda és un poble d’acollida”, va afirmar.
L’acte es va cloure amb la interpretació d’“El Cant dels Ocells”, també a càrrec de Caterina Serrallonga, en un final carregat de simbolisme.
Article “Reconstrucció del Pont Nou 1939-1945”
Coincidint amb la inauguració, adjuntem l’article “Reconstrucció del Pont Nou 1939-1945”, publicat en el número 789 de la revista municipal "Roda de Ter" de l'edició de la Festa Major de 2024 . Els autors de l'article són: Carme García, Jordi Serra i Jordi Ballús, de l’associació Arxiu Històric de Roda i Les Masies de Roda, que aprofundeix en aquest episodi històric i en documenta la memòria gràfica.
Explica el procés de reconstrucció del Pont Nou després de la seva destrucció al final de la Guerra Civil, detallant les diferents fases del projecte: des del primer disseny i la licitació inicial, fins a la intervenció del Servicio Militar de Puentes y Caminos i l’arribada del Batalló Disciplinari de Treballadors i la Colònia Penitenciària, formats per presos obligats a treballar en les obres.
El text posa especial atenció en un dels episodis més tràgics de la reconstrucció: l’esfondrament d’una arcada el 28 d’abril de 1942, enmig d’un episodi de pluges intenses i creixement del cabal del riu. L’accident es va produir mentre soldats i presoners treballaven sobre l’estructura de fusta que sostenia l’arcada, que va cedir sobtadament i va provocar la caiguda de diversos treballadors al riu.
El balanç va ser de cinc persones mortes —entre soldats, presos i un obrer civil—, diversos ferits i un fort impacte entre la població, que va presenciar els fets i va participar en les tasques de rescat. Aquest episodi il·lustra les dures condicions en què es van dur a terme les obres i reforça la necessitat de preservar la memòria d’aquests treballadors forçats.
Podeu llegir l'article clicant aquí.
